FLUENCIA TRANSCULTURAL

Negociació Amorosa

http://jesusricartmorera.blogdiario.com/img/filigrana.jpg 

La negociació amorosa.

Els episodis d’amor i desamor que es viuen a l’edat adulta estan  influïts des de la infantesa i el tipus de configuració cerebral que tenen els individus. Hi ha quelcom d'ordre biològic i quelcom d’ordre adquirit. Janov[1] sosté la idea del trauma prenatal. L’ésser humà no comença al néixer sinó que ja ho es en la seva etapa uterina. Pel que fa a la infantesa segons la visqui queda dotat o no per enfrontar les tessitures biogràfiques posteriors. Un nen estimat –diu- desenvolupa el cervell de tal manera que pot detenir l’agitació interior, calmar l'ansietat i mantenir el ritme cardiac a uns nivells sans. Es fa ressò de la tesi d´Allan Schore a l’afirmar la capacitat del córtex orbito frontal  per desconnectar l’excitació del sistema, canviant els impulsos estimuladors simpàtics per un metabolisme ralentitzador parasimpàtic[2]. El sistema nerviós autònom governa les funcions automàtiques que es composen de dues parts: la parasimpàtica és activada per l’oxitocina  i la simpàtica ho es per la vasopressina. El simpàtic proporciona l’alerta. Un alt nivell de vasopressina es correspon amb més agressivitat.  La conducta obsessiu compulsiva que s podria correspondre amb idees inamovibles que sostenen una cuirassa sentimental té al rere un desequilibri químic. Un sistema nerviós amb les gravacions d’amor oportunes a les èpoques en que més s’han necessitat dona poder al subjecte per adaptar-se a les diverses situacions existencials amb les que es vagi topant. En particular a totes les que la dinàmica interactiva del joc amorós comporta: des de els moments més apassionats de la relació fins els moments d’enfrontament sever i ruptura.El trencament d’una relació amorosa pot ferir a les dues parts encara que sigui de manera desigual. No és possible ni convenient negar el dolor des d´una posició intel.lectualtizadora.”Sempre que s’ignora un profund dolor equival a negar la pròpia fisiologia”[3]. La primera condició per superar una adversitat o/i un trastorn és fer-ne la reconeixença del seu pes trasbalsador. Un curiós concepte de la civilització que ens influencia és la d’acatar l’adversitat amb duresa d’acer tot aplicant el patró de la pèrdua probable sense lluitar perquè no es consolidi. Encara avui els ex s’afanyen en puntualitzar que han sigut els que han abandonat enlloc de ser abandonats com si això demostrés alguna cosa. El caràcter de la pèrdua és diferent en el cas d’abandonar que al de ser abandonat, però el resultat és equivalent: el retorn a l’aïllament sentimental, si més no, per una temporada. Interessa senyalar la dotació argumental per una fractura amorosa com substrat d’un autoengany de per vida. Això potser només és una reminiscència d’un autoengany anterior. Janov refereix l’observació clínica que ha fet de no poca gent que a una edat preintelectual ja estava al corrent que no podia confiar amb els seus pares al no sentir un amor veritable i que a l’edat adulta va suportar aquest dèficit amb algun raonament falsari ad hoc. L´autoengany –diu- es converteix en una eina clau per suportar aquest dolor interior[4].

La negociació amorosa és inherent al procés amorós. Un desenllaç de trencament és una falla en l’ intercanvi d informacions i postures que es puguin consensuar i no sols acceptar condicionadament  o a la força.

L’amor és una producció sentimental, és a dir químic-organísmica, que no parteix del cor com una literatura falsejant continua insistint, sinó del cap que altera el sistema hormonal i en el torrent sanguini. El gradient amor-desamor passa pel psiquisme dels enamorats-desenamorats amb impactes severs en la resta de la seva estructura somàtica.



[1] Arthur JANOV La biología del amor  eds Apóstrofe, Barcelona 2000

[2] Op.cit., p.224

[3] Opcit p.145

[4] Op.cit 322

 

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: