FLUENCIA TRANSCULTURAL

A un món tangencial

 

La interseccionalitat a un món tangencial.

La noció d igualtat està demodé, i la por a utilitzar la paraula discriminació amaga una resistència a les veritats plurals i diferenciadores. Discriminar s’ ha convertit en un verb lesiu des del moment que se’ l considera negatiu. Es pesa e la discriminació dels negres, dels àrabs, dels gitanos, dels sifilítics  o dels sidosos. Però també és el mateix verb que servei per anomenar les accions en positiu, les de prefereciar a determinades etnies, estatus o caires temàtics. No és possible teoritzar la psicologia diferencial sense acceptar la premissa discriminatòria que fa el sistema perceptiu humà. La mateixa raó analítica és discriminadora. No es pot fer cap analítica de cap tema sense discriminar els elements que el composen. No és un lapsus el fet de que una de les paraules crucials de l’ època moderna com la de discriminació continuï tenint tanta ambigüitat. L’ evolució d’ una cultura, per tant de la gent que en forma part, es demostra –si es que pot demostrar d’ alguna manera- per l’ evolució del seu llenguatge. Les persones acurades que es preocupen pel temps històric en el que es viu i de la sofrença generalitzada que encara s’ arrossega, no està deslliurada del perill del vocabulari confusionista.  Abans estàvem afectats pel vocabulari masclista i ofensiu per raons d’ origen i creences , ara ho estem pels paranys d’ una nova mena de paraularia desprovista de nous conceptes. La interseccionalitat és una d’ aquestes paraules que  pot ser una  idea atractiva per un món tangencial però dubtosa quan a praxis funcional. La paraula interseccionalitat, té la curiositat d indicadora d ideologia.  És una manera d’ anomenar la transversalitat.

Es pot parlar de transferència, transaccions, cooperació, transculturalitat, però ¿d' intersecció? La intersecció es el que fan dos cossos que passen  de la relació tangencial a un solapament de part d’ un sobre part de l’ altre. Quan això nomes compromet una part de cada individu es pot parlar de avinentesa i cooperació, si les secciones mútues impliquen tot l’ altre toca parlar d’eclipse o de despersonalització. Dos individus de contacte tangencial es poden conèixer tota la vida sense tractar-se mai (la majoria de relacions visuals i veïnals que tenim són d’ aquesta mena, però també amb una bona part de companys/es de feina, col·legues de gremi o d’ esport). Els que es permeten passar del seu perímetre extern per fer col·laboracions mes estretes (des de posar-se d’ acord a fer conjuntament una cerca científica a passar l’ horitzontal de la intimitat) passen de la superficialitat incomunicativa a una nova idea del tracte humà del tu a tu. Quan es guanya en confiança es poden arribar a perdre decisions per l’ altre, ocupar-se de part de les seves gestions, o fer-li aquelles coses que et delega. La interseccionalitat entesa com un tàndem de cooperació és acceptable, la que  posa les determinants per una invasió progressiva del terreny de l’ altre és deplorable. Pel que fa a la intimitat sentimental hi ha un esclavatge subtil quan l’ amor es tradueix  als rols de domini i subordinació unilaterals.

En el camp dels negocis i les relacions de producció la interseccionalitat tendeix a l’ absorció i el domini de mercat enlloc de la cooperació. En el camp de la solidaritat internacional els plans d’ ajut al desenvolupament són en realitat de substitució dels esforços locals castrant-los en la seva dinàmica autònoma.

Si bé la tangencialitat significa el fregament o contacte mínim amb l’ altre que es disfressa amb una producció elevada d’ efemèrides (nadalenques, trobades rituals, efemèrides de societat,…) i la seva autocrítica porta a una demanda de major compenetració no tot aprofundiment és possible ni tampoc desitjable. Cal recordar que el món arriba a la tangecialitat  o contacte superficial des de la reserva i la desconfiança, també des de l’ autoprotecció ver a maneres impositives de poderosos que nomes acceptaven els seus bans d’ ordenances. L’alternativa es una interseccionalitat com concreció del màxim acord possible entre individus, redefinint la condició individual com aquella gestionada com sobirania total pel subjecte que la posseeix com propietat biopsíquica. Quan l’ internacionalment entre dos o més individus passa o tendeix a passar pel domini d’ un sobre un altre, el replegament cap la tangecialitat es fa inevitable. Qui ho demora es perque accepta la subordinació. Es el cas de moltes dones que es tiren enrere amb les seves denuncies policiacojudicials vers als seus companys que les ha maltractat. Un percentatge alt de les morts anuals de les dones per violència del partner son/serien evitables passen d’ una interseccionalitat possible a una tangencialitat gestiona-la o si més o no a una distancia autodefensiva. D’ acord amb el diagrama de Venn l’ aplastant majoria  d’ individus d’ una espècie –i no sols la humana- o tindran mai un contacte o una comunicació, o arribaran, doncs, a la tangencialitat i encara menys a la interseccionalitat. L’ espècie continua fent de la indiferència interna amb els seus membres un dels seus fets connaturals. Quan una colla de cérvols es perseguida per un lleó el que corra menys o el que s’ entrebanca passa a ser el tiberi del seu depredador. La resta del grup no el plora. De fet, la seva mort permet la seva perpetuació i relativa calma fins la propera vegada que un altre depredador els persegueixi.  Es clar, que el narcisisme humà pensa estar pel damunt d’ aquesta llei però la seva dinàmica de creixement i d’ interacció passa fonamentalment pel mateix. L’espècie no està per romanços de la mortaldat individual i es preocupa mes en termes de supervivència d’ ella mateixa. De fet, els diversos tipus de violència (guerres, intra familiars, domèstiques, de carretera, heroinomaniaques, auto lesives en el treball o pel tabac…) son un sumatori de desgràcies que encara no han posat en perill la continuïtat humana. L’ espècie es fa tat mes solidaria amb els individus quan mes e perill veu el seu futur i no tant per l’ amor col,lectiu (del tot demagògic i tangencial). Parlar d’ interseccionalitat es inevitable des del moment en què el mon social intersectorialitza les seves diferents parts. Un empleador i un empleat estat interseccionats per l'interès en la producció d un i l'interès en el salari de l' altre sense que mai arribin a ser amics, el mateix es pot dir d`u comerciant i d’ un comprador a la seva botiga, o d`un malalt i un metge. Però aquestes diferents interseccionalitats, en l’ aspecte realment humà, l’ emocional, el sentimental, el de l’ adhesió a la persona, és inexistent o té un put de tangencialitat, més aviat un adéu en el contacte oral que un hola.

 

 

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: