FLUENCIA TRANSCULTURAL

Vetllades de Lectures

Vetllades de lectures.  JesRICART

Episòdicament he experimentat el gaudi de vetllades de lectures però en conjunt haig de dir que han resultat escasses i encara ara les experiències de fer lectures senceres compartides  amb algú altre de llibres han estat mínimes. Antigament la gent molt devota a la casa familiar feia actes de contrició i lectures conjuntes de la bíblia com text pràcticament únic. En altre ordre de la literatura oral s’explicaven contes o els pares i mares en llegien alguns a les seves mainades abans de que acluquessin els ulls al llit. Rarament, a les nostres contrades al voltant de la taula algú de la família feia lectura en veu alta. De fet,  llegir s’ha vist i es continua veient com una activitat solitària i silenciosa o bé vinculada a activitats escolars o a cenacles quasi sectaris. L’estri que conjunta a un grup en una activitat compartida és encara l’aparell de televisió i el llibre rau a la prestatgeria o a la tauleta de nit però serà tractat com un  foll el pare de família, el germà, l’amic al grup que proposi dedicar una estona de les trobades a  llegir un llibre duna manera continuada.

Reconec el meu fracàs al respecte a pesar d’haver imaginat aquesta situació en grups. Es més senzill llegir fragments puntuals, un poema, un paràgraf d’un article o  una part d’un capítol que proposar una lectura, una estona cada dia o a cada trobada, d’un determinat llibre. La resistència a aquesta experiència es total. Sembla que la gent se sent intimidada per la prosa escrita convertida en sonoritat motora d’un espai. Potser es que posa en evidencia el poc que saben els contertulians? O és que no se li vol donar cabuda a un desconegut en el clan, en aquest cas l’autor de nom més o menys desconegut? Però el cert és que els texts en general no van de   perdonavides i tenen prou cura  estilística perque les seves llicències no siguin insultants per ningú. Es possible que algun mot altívol pugui enfadar però no tant com per pensar en una prosa agrest pensada per ferir. Els llibres , en tot cas, estrenen perspectives imaginàries, convoquen paratges i sensacions diferents, conjunt al grup que en fa una lectura compartida en un poti poti d’imatges gratificants i tot això al menor cost de materials possible. Cal posar l’orella, el temps i algú que posi la veu. Estic segur que si la gent i les famílies s’acostumessin  a dedicar cada dia del seu temps una part a la lectura i a prendre-la com ritus això les faria mes felices i sòlides internament. Una vetllada de lectura permet acabar un dia amb una completud excel·lent.

No falta el neula  que creu que la lectura és una manera de vagarejar i que per fer-la cal repantanar-se allunyat de tota urgència laboral. La lectura és una activitat que pren la postura física de la quietud i això fa creure que el lector és passiu. En realitat l’ activitat de la que participa no precisa de l’ aldarull i les imatges que li promouen no tenen que passar per les guspires incendiàries de la passió descoberta. Llegir és un plaer bàsicament intern que no necessita la demostració performántica i que foragita les ganes de tenir que fer declaracions radicals per demostrar res.

Un aplec de lectors i comentaristes compartint  una lectura acota un camp temàtic i d’ intervencions. Res a veure amb un seguici de fans entorn a ,un ponent, o el d’ una oïda silenciosa entorn al que se’ ls hi pugui dir. Si els deures estan fets (el de la lectura del text) el seu comentari es pot anar fent sense entrebancs. Certament, un llibre comentat podria donar lloc a la transcripció d`un altre que es fes al voltant del que es deriva d’ aquell.

El plaer de la lectura i els aprenentatges que conté alenteix a continuar-lo amb altres títols i altres autories. Han brollat a dojo tallers de literatura i presentacions de llibres de noms coneguts i reconeguts però no tant reunions auto dinamitzades pel plaer de llegir. Hi ha dues maneres de convocar-les: una donant per suposat que tothom té la lectura feta del text escollit a l’ hora de trobar_se per comentar-lo, Una, altra anar-lo llegint reunió rere reunió i comentar-lo per parts o capítols si amb una sessió no n’ hi ha prou. El primer procediment és el més habitual. La lectura atès que es bàsicament solitaria no li cal a ningú al costat per anar-la fent. El cas es que el dia de la trobada per col·legiar-ne l’ experiència no tothom l’ ha fet o pretexta que no li ha donant temps fer-la.

El concurs d’ aquesta circumstància fa coixa la reunió doncs qui pot parlar amb ple coneixement de causa es qui ha fet la lectura completa, ha pres les seves notes i apunts, fins i tot qui s’ ha documentat tot recorrent a informacions extres sobre aquells punts mencionats de passada en el llibre però no desenvolupats. Vet aquí que amb el sol exercici d’ una lectura es pot desentrellar tota una tecnologia per exprimir materials que ajudin a eixamplar el saber.

El lector empedernit pot dir: digue’ m com llegeixes i et diré qui ets. I por insistir amb aquest com, a part del què. En la manera de llegir hi ha una manera d’ estar al món. El relat representa a escala una novela de vida, la de qui sigui i de la que es tracti. Pot, ben bé, represetar qualsevol altra relat existencial. Si a un lector se li passen coses cabdals d’ una lectura, i no està a l’ alçada del comentari de texte que li pertoca, se li pot inferir que tampoc estarà a l’ alçada dels estímuls vivencials amb els que es vagi topant a la seva existencia. Hi ha lectors que ronsegen davant  textes voluminosos i fant esgarips davant el volum que els hi espera, d’altres que no tenen por a ronquejar amb la veu per acabar d’ enfilar o endrapar tota la trama fins la darrera paraula.

La segona manera de dotar de cos la vetllada literària es tot fent la lectura in situ que es pot fer de manera rotatòria a la mateixa reunió o anant canviant de veu a les successives reunions. Un llibre per voluminós que sigui té un temps de lectura, poden ser poques o moltes hores, però mai ho són tantes, si bé es cert que la seva lectura en veu alta requereix més temps que fer-la en silenci. Qui posa la veu, també pot posar la prosòdia, segons es vagi topant amb diàlegs, tot combinant entrades en off(o propiamet de realt)  i entrades protagonistes (les dels diàlegs en curs).

Aixì com es fant lectures teatrals dramatitzades que estalvien la memorítzació  dels textes per part dels actors també es poden fer lectures col.legiades del que sigui i als àmbits que s`escolleixin. Es una técnica que es pot iniciar des de les primerenques edats escolars i seguir-la fins qualsevol altra edat.

El monopoli d’altres formes d’ espectacularitat tant a l’ àmbit privat (la tele fonametalment) com a l`àmbit cultural de fora de casa (anar a l’ espectacle muntat per  un establiment: teatre, cinema o estadi) no dona lloc a que ni tan sols la gent pensi que l’ espectacle és quelcom a l’ abast de tothom des dels seus propis recursos personals. Una sola conversa ja genera espectacle. Una trobada de coneguts per compartir una lectura d’ un llibre triat encara més.

Com estri de la didáctica de la literatura és voluptuós i com eina de fusió interpersonal es inmillorable. Hi ha grups familiars que comparteixen (a part dels tiberis comuns) espais de fusió com fer música conjunta, llegir poesía, comentaris de notícies. Del llegir, tot i que es  fa  molta apología, no ha generat com una pràctica habitual grups de lectura. El potencial d’ aquest tipo d’ encontré permet la multiculturalitat, la integració de nouviguts a unes contrades linguïstiques i assegura lectures que sempre es van deixant de banda.

Les proeses d’ aquesta pràctica no es limiten a les culturals. L’ exerci d’ oralitat té una gimnàstica de les cordes vocals extraordinari. Fa de teràpia foniàtrica reforçant la veu, pauta la rítmica respiratòria  i contribueix a les dots expressibes del lector en veu alta.

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: