Fanatisme i Martirologi.

Escrito por jesusricartmorera 01-10-2007 en General. Comentarios (0)

 

S´han de seguir les petjades dels actes destructius humans com la més alta expressió de l´irracional que es produeix d´una manera troboscòpica. Les seves imatges ens esquitxen  per repetit per tots els costats que ens rodejen. El debat sobre l´irracional no es pot deslligar de la seva expresió fenomènica en aquest camp de la tragèdia. Per tot arreu hi ha cassuística esbarrejant.

De l´enorme quantitat de detalls de l´home contra l´home amb resultat de mortandad creixent, entretrec el de la consideració de l´estat holandés d´estar enfront al començament de la yihad als països baixos amb el degollament de manera ritual del cineasta Theo Van Gogh, perquè el seu agressor, un holandés d´ascendència marroquina[1]  decideix convertir-se en el seu executor és més significatiu que el fet mateix del crim. No es pot jusgar el fet com un acte aillat resultat d´una follía transitòria  d´un criminal com en el cas de la mort de Pim Fortuny, el populista holandés que es va permetre fer crítriques a l´Islam.

Per a la coalició de poder, aquests fets són puntes d´iceberg que cal combatre reduint la tolerància, reprimint les associacions musulmanes radicals i deportant els musulmants amb doble nacionalitat.

Lesveus que defensen el concepte de guerra santa que s´obren pas a qualsevol mitjà es van multiplicant. La de  Mahdi Ekef, lider de los Hermanos Musulmanes de Egipto, opositor al prsident egipci Hosni Mubarak  és eloqüent.

  Pressumiblement la lluita religiosa anirà a més i s´estendrà per diversos paísos d´Europa. L´Islam creu en una superioritat en la seva teodicea enfront els infidels i no suporta viure la seva realitat en una escala social inferior a la que acostumen a ocupar aquests. Els temes eclessials i religiosos són  una proveduria d´exemplificació de la perpetuació de l´orracional a casa nostra  en els estats modens. Encara en l´actualitat, l´esglessia espanyola té un tracte peferencial de subvenció per part de l´estat com una herència del franquisme. El fet históric de tenir goerns aconfessionals no ha resolt aquesta prebenda. Des de l´anomenada transició espanyola hi ha hagut mocions per instaurar el principi de laïcitat, en l´actualitat encara hi ha una esglessia d´estat i catòlica, de facto,  la qual cosa és un agravi comparatiu a altres esglessies i religions i un continuat agravi a la població en general que una part dels seus impostos es roba legalment per finançar allò en el que no hi està d´acord unitariament. Álvaro Cuesta[2]  aboga per un autofinançament de l´esglessia pels seus medis[3] .  Al mateix temps això es vol introduir en el seu beneplàcit, sense fer fressa ni que hi hagi conflicte, desconeixedors potser de que l´esglessia porta mils d´anys sabent com viure descaradament a costa de l´estat i de la gent a canvi de promeses de parceles al cel etern. El seu saprofitisme és vergonyós tant pels professionals de la mentida com per qui esl hi ho permet. Sobre toto per qui veiem que el diner públic encara els sufraga. De petits el pitjor pecat quees podia cometre era el de forçar les capses de les almoines pels capellans. Mirant-ho amb la perspectiva que dona el temps és el millor que podien fer els nanos més atrevits,doncs aquella calderilla reconvertida en caramels o joguines era l´expresió d´un acte radical i ladesaurorització de les monsergues dels paràsits dels púlpits i les cerimònies.

Mentre que no es prohibeixi per llei pagar i sufragar les religions, aquestes continuaran tenint vol per estona. El finançamenmt és quelcom racionalitzat per raons de subjugació ideológica del poble.  Allò que és finança està basat en qüestions de fè i crences irracionals.

La loi anti-voil a França va entrar en vigor el 15 de març del 2004 per acabar amb l´alumnat femení que des de quince anys anaven o van a l´escola amb el cap tapat. També la kipa jueua i la creu cristiana estaben abarcades per la llei contra signes corpororals d´ostensió religiosa per acabar amb el propagandisme subliminal. De retruc, estudians Sij (religió fundada al s. XV) de la India van ser expulsats per portar el turbant embolicant al cap que amaga els seus cabells que la seva religió els hi prohibeix tallar.

D´una banda legislar les maneres del vestir creava un precedent d´implicacions encara no del tot esgotgades, d´altra  legislar l´us del vel porta indirectament aquestionarformes occidentalsostracistes que encara s´empreen a latituts rurals: el negre rigurós de dones d´edad o vídues, el mocador permanent al cap. Finalment qüestiona una necessitat d´autoconfirmació dels individus que abans que usin la paraula usen les formes distintives del que són que els repersonaltiza. Hi hacertament usos decoratius estrets de lescreences religioses que promocionen estrisde tortua (lacreu és elsimboldelmartiri). Quèdiriem si algu portés unaiconadel garrot vil o de la cadira elèctrica penjats del coll? Prohibir l´us de les creus penjades del vestit o del coll significaria un atemptat econòmic a les joieries i al capdevallundret d´expresió de llibertat. Rere el debat de la llei antivel hi ha una qüestió més  significativa: un tipus de senyals són acceptables i altres no. Mentre  no es reprengui la discriminació (positiva, sí, però discriminació al capdevalldelquèés acdeptablei el què no, occidnet nose´nsortirà del temps històric que li tocaviure). Per què no prohibir qui porta els cabells punjki de punta, els caps rapats, les cadenes alcinturó  o les munyequeres de pinxos?

Unes mateixes formes poden ser indicadores de trets tradicionals i altres defanatisme. Aquí estàlafeinaendistingir unes conductes de les altres. Les dones turques modernes que porten elmocador no s´estan d´amagar les seves formes pronunciades del cos damunt de sabatesde tacó d´allò més modernes convertint el fet de portar elscabellsi lesgaltes tapadesmésaviat amb una imatge sensual que no religiosa. El punt de vista europeu pot permetre que cadascú vagi com vulgui, tambéque no porti res damunt la pell. És així que l´estepa morfològica s´autoclassifica fàcilment. Un altreassumpteés tenir queaguantar rollassos sobre el que ha de creure. L´Islam té unsvalors queno espodendespreciar,enalgunes coses molt superiors al catòlics,un altreassumpte es que sérigeixi en prosselitista. Enel tgercer mil.leni no estem per aguantar el mestratge de cap faràndula religiosa i encara menys les faules sobrecap paradís. El martiri que encara ens toca aguantar a la majoria és ensopegar-nos amb discusions atrassades i intencions de moralistes que ens volen salvar del foc etern. Ja anem prou cremats amb la tonteria actual com per preocupar-nos de la futura.


[1] El seu assasí d´uns 25 anys tenia el perfil sociològic de jove integrat a Holanda parlant perfectament la llengua en front al quasi mig milió de la immigració tradicional que no el parla. En l´escorcoll de les sevs coses es va trobar  proves de la convicció de matar i morir com a símbol en una guera religiosa.  A Holanda hi ha un milió de musulmans censats, el 5,5% de la població holandesa. i unes 465 mesquites.

[2] Secretari de Politica Municipal i LLibertats dels PSOE

[3] Des de 1979 fins a 1987  després dels acords amb la “Santa” Sede l´estat espanyol va finançar anualment el sosteniment de l´esglessia carregant- ho a les arques dels pressupostos de l´estat.  Al 1987 va ser negociat pel govern socialista  un règim transitori de finançament fins que l´esglessia es busqués la vida per ella mateixa. A aquell any es va donar la possibilitat e que els ciutadans marquessin en la casella opcions del seu irpf la destinació dela seva part corresponent a l´esglessia o a uns altres conceptes solidaris.El 40% (dada estadísticament significativa) dels declarants van donar l´ordre marcant la casella corresponent.El pressupost es va reduir a la meitat, d´uns 80 milions d´euros a uns 40. Des d´aquell 1988 l´estat ha venint completant el déficit finacer de l´esglessia fins uns 450 milions d´euros (fins el 2002). Font: el país.Las relaciones estado-iglesia católica. Marta Aguirre Gomezcorta 8 de noviembre del 2004. p.31