Desig de diferència.
Non solum, protagonitzada per Sergi López amb coautoria de Jorge Picó i dirigida per aquest. Un sol actor pobla d´innombrables personatges l´escenari. El que en un pricipi sembla impossible va quedant superat: no es té la sensacio de´assitir a un monòleg sino a un diàleg continu entre diverses personalitats que comparteixen un espai però són d´una característica curiosa, totes se semblen, totes son elles, totes son el mateix. ¿El mateix? No les diferents veus i veuetes diuen que no, reclamen la seva diferencia, encara que l´aspecte extern sigui semblant. El desig de la diferencia es baralla amb l´imperi de l´estandarització. Tan se val l´argument, l´actuació s´auto-recrea, es reinventa a cada pas, deixa sentir totes les veus amagades al fosar de les represions. Ben mirat ningú està sol. Pot parlar amb els fantasmes que l´habiten, amb els personatges dels seus somnis, amb els que recorda de les noveles llegides, amb els seus avantpassats, amb els seus coneguts als temps de l´escola, amb ell mateix...Només cal creure-s´ho.
L´individu no existeix, és una noció de mentida a conveniencia dels administradors que compten conjunts poblacionals o nòmines o agrupacions. Un mateix subjecte viu diferents rols, fa diverses coses, es mou per moltes bandes, pot tenir uns quants noms, nicks, àlies o referències. Un individu és indefinible. No se´l pot tractar com un conjunt d´organs i pensaments ficats dins d´un perímetre epidèrmic que li fagi de sac o contenidor. Un individu és un univers i com a tal té planetes, estels, satèlits, cometes, galaxies,..té tantes coses que es fan indestriables. No té temps d´avorrir-se. És un continuum genial, una productora pulsional d´experiments i experiències. No cal quie sigui hiperactiu per fer-ho. El moviment continu en el cas de l´actor de la representació i talment en el de cada actor en els carrers ifluxes de la vida porta a representar una pila de personatges. Afortunadament l´administració pública ha creat el concepte de persona o raó social i cada subjecte enregistrat en els fulls de control dels arxius d´un estat és considerat com un sol contribuent només. Diem-ho ensecret i que no se sàpiga la veritat plural de cada èsser, tan bon punt com els governs se n´assebentin creixeran cosiderablement les taxes i els arbitris. De moment no hi ha cap moció de llei que proposi pagar per cada personalitat, personartge, gest, rol, actuació, nom, idea, disseny, tesi i teoria que un subjecte tingui a bé generar. Molt em temo que hen fet tard. Avui es cobra per tot i també es cobra pel que està encara per fer.Posiblemente elspares del futur, nousengendradors de víctimes potencials que vinguin a compartir l´espai terrè hauran de pagar pels fills no nascuts abans de concèbre´ls. Tot sigui per la follia existencial! De moment, la pluralitat de personatges en un sol conglomerat de nom-cognoms permet no estar sol La solitut és una ficció. Només fent reconte dels microorganismes sapòfits que habiten els budells, les mucoses i la pell humanes un indiviu intel.ligent sap que no pot romandre sol. Es pot entretindre en garlar amb uns i amb uns altres. Si això no li va bé, es pot inventar tants personatges com li vinguin degust. No cal que se citi amb ningú per anar a fer un vol, anar a un espectacle o anar a un tiberi. No és sospitós que a les hores socials, tothom vagi acompanyat? Tant méscuriós quan els espais defarándula demanen generalment silenci.Si a un concert s´hi va escoltar, també a un cinema, a un teatre ...per què és necessari anar-hi acompanyat? Per comentar el tema a lasortida?No,estàdemostrat queel comentar idel quesñ acaba de vdeure o escoltar no dura més enllà d´un parell de minuts si es que es té a bé dedicar-los. No,lagent va acompanyada per lluïr un concepte: el de que no està sola. Però no hemdit que un individu mai està sol? Si canvia le seu xip, sap que a la sortida del seu espectacle pot parlar tot elque vulgui amb els rols que porta ficats a dins. Pocs intrèpits fan això de parlar sols pel carrer, però sempren´hi ha algú que alliçona magistralment fent-ho. Bé, darrerament, els mòbils permeten que la gent maig sempre estigui engantxada a una conversa sigui de la mena que sigui. Tenir algú amb qui parlar o per qui estar acompanyat forma part de l´estatus.
