Desamor
Cloenda Amorosa i Desamor L´amor personal és la gran proposta que ve a posar fí als anys de penuria sentimental i que ens fa sentir amb les espatlles cobertes. És el paràmetre crucial que ningú posa en dubta. És tan evident la seva necessitat que qüestionar-lo fa mal veure a qui el posa en dubta. Només un perfil de personalitat odiosa i psicopàtica pot/podria posar-lo en revisió com un dels grans guanys de les relacions humanes. A qui està enamorat se´l felicita i a qui està atravessant una fase de desenamorament se li dona una mica d´aixopluc perquè no es quedi tant fet pols. Es diría que la tendencia espontánea de l´esser humà és a la cerca de companyia i dins d´aquesta a l´elecció sentimental prioritaria. No sempre aquestes eleccions són tan complementàries com a primera vista es presenten, Goethe ja va examinar que les eleccions afectives no estan exemptes de colissions colaterals fins i tot quan els constel.logrames estan prou ben col.locats com perquè els destijos es cumpleixin a satisfacció de totes les parts. La gent no se sap està sola. Necessita la companyonia. Fuig de la soletat sense dubtar-ho i alhora interpreta la figura solitaria com trista, avorrida, descurada i inapetent. L´amor fa de gran constructe tan pel psiquisme de cadascú com per la cultura entusiasmada en defendre´l. Aquí no hi ha diferències ideològiques. Es pensi el que es pensi tothom el subscriu com la pràctica inqüestionable. És quelcom que vé d´abans del cristianisme i del seu famós slogan humanitarista i podem especular en que sobreviurà al catolicisme a les contrades en les que actualment encara conserva la seva influencia. Amor vol dir estimar l´altre i de retruc trobar en aquesta transferència energética raons existencials que no es trobaven abans de fer-ho. Aquest altre pot ser el company o companya que brinda el seu cos pel plaer eròtic, però també pot ser l´amor fratern, el patern-filial (o el revés, e filial.patern), el consanguini, l´amical,el professional terapeuta-consultant o el solidari. El cert és que les diferents versions amoroses no el confonen ja que tothom sap el que vol dir estar enamorat encara que no es comparteixi una definició única de l´enamorament. D´altra banda, abans que s´experimenti aquest una persona ha passat per la seqüència dels altres que hauran deixat unes petjjdes decissives en quant a determinar els quadros amorosos que tendirà a buscar posteriorment. Potser abans d´instal.lar-se en la recerca d´un amor per tota la vida passarà pels exercicis d´apropament a la intimitat. També es possible que el seu desiderátum en mantenir-se fora d´una implicació sentimental total demori l´enamorament i el continuï questionant mentre es va seguint el seu curs. Després d´una experiencia crucial d´amor el subjecte enamorat fa una gran diferencia entre la seva filantropia, si la te, i la seva elecció amorosa com el més important. L´amor lluny de concretar un altruisme significa un egoisme de dos. La idea és de Marcel Achard. La persona enamorada incorpora un criteri de privacitat. Fa de la persona a la que estima una cosa seva. Per tant, des del seu mateix bressol, la relació sentimental especial incorpora quelcom d´antitètic amb el concepte amorós. Lluny de ser una entrega incondicional a l´altre és una tàcitament pactada. No hi ha amor sense pacte. No hi ha transferència sentimental sense transacció de propósits. A conveniencia de les parts hi ha quelcom que queda una mica dins la vacil.lació o la inconcreció per no dir la foscúria deliberada. Hi ha temes dels que no es parla i aspectes que són tabú: especialment els relacionats amb la voluptuositat . L´amor privatitzat institucionaltiza un tipus de relació humana contra natura. A la naturalesa predomina la pluralitat de variables, les multiformes de tractes, la promiscuïtat dels gaudis; a la cultura, en canvi, es fa predominar el politica i econòmicament més rentable pels estats. Abans de que la llei Julia fora instaurada, a la societat romana el llibertinatge estava l´ordre del dia (els lliberts i les llibertes eren la casta social que va bordar l´espiral d´amoralitat -amb a i no amb im- de les costums col.lectives, és clar que rere les seves pràctiques desinvoltes hi havia els interessos de les inciatives comercials per obtenir beneficis. Era un temps en el que les familias constituides protegien aquestes pràctiques prenent-les no com rivals sinó com models. Tant l´adulteri com el divorci eren conductes més acceptades del que no ho son pas actualment. [1]. La prioritat del gaudi i el despoblament com una de lesseves conseqüències va tenir els seus detractors. Després de resistir-se August va cedir a la presió del Senat per editar lleis contra la impudícia.La llei Julia castigava als adúlters amb la pèrdua dels seus bens i el desterrament. En una època de lliberalitat les transferències amoroses són continues i creixents mantenint l´amor en un dels seus atributs constitutius: el de l´estima extesa i compartida, la qual cosa deixava la seva suspensió, el que s´ha vingut tractant com desamor, no en el desassossec sinó en l´oportunitat de noves aventures, amplituts de mires, ensenyaments i relacions. No hi hauria lloc per la imatge de Desconsol de Josep Llimona[2]. La praxis amorosa no sembla que hagi anat a millor a còpia del pas dels segles. Avui en dia continúen les mentides que l´envolten. La familia representa l´àmbit de la inversió i del futur, la perpetuació del nom i del patrimoni. L´amor predominant és el que queda capturat en els seus límits i viu en permanent conflicte amb el plaer transgressor. Aquest acostuma a sobrevindre després de col.locar la mirada del desig més enllà del que li és permès dins les normes autoritzades de relació, Com que l´amor, en tant que compromís d´un duet, comença amb un malentés; quan fa fallida n´acaba amb un altre, sent perfectament possible histories amoroses d´anys, de dècades, que celebren argentes i plates que confonen la concordia i la convivencia amb amor únic. Hi ha una altra lectura a l´enrevés del significat de les parelles tancades i de les familias previsores que negocien amb qui s´han de casar els fills, i és el de l´absència total d´amor per prioritzar el del negoci sentimental que es fa a costa de la seva demagogia. En principi, el que més es necessita per viure és l´energia amorosa. És tot el que necessitem cantaven els Beatles sense cansar-se de proclamar-ho. Els dubtes comencen quan la noció amorosa és diferent en cada partner i quan es posa en dubta l´autenticitat sentimental quan hi ha la presencia de la pluralitat. Aquesta, que en general es interpretada com una rivalitat, es material condicionat per ser amagat. Això crea una paradoxa: la de l´amor amagat o la d´un amor amagat a un altre, posant els gèrmens per la seva disolució posterior. A diferencia d´un pacte organitzatiu (el matrimoni -en tant que institució- ho és) el vincle sentimental no té document que el garantitzi. L´amor pot oscil.lar de fases força apassionades a altres força decebedores. L´amor originat des d´expectàncies diferents porta signat una dada de posar-li terme encara que les parts no s´ho creguin o confiïn en que n succeirà. La cloenda amorosa no és més que una pèrdua de sintonia que queda consolidada i que no fa possible la continuïtat afectiva en la intensitat prioritaria que se li donava. Tècnicament no tindrà cap objecció. No hi haurà necessitat de profecies. Moltes relacions estan condemnades a acabar abans d´hora i en contra dels propòsits i primers pronòstics. El percentatge és enorme. Això no seria greu sinó fora perque les disolucions acostumen a ser traumàtiques i en les baralles que inclouen surten les realitats més mesquines d´un o d´un altre o dels dos. Són moments en els que la pèrdua de referents és total. Aquella persona dipositaria de tot i font de gaudi passa a convertir-se pràcticament una desconeguda al redescubrir-la en aspectes d´egoismes imperdonables abans discupats o no advertits. En aquestes situacions cal recordar que el costituient fonamental de l´amor privat és el de l´egoisme, és a dir, es tracta de dos egoistes sumant els seus egoismes respectius. Un cop es disol el pacte cada egoísta que no ho ha deixat de ser-ho en tot el temps de la relació es continua manifestant en el que mai ha deixat de ser. Això és terrible perquè significa que l´amor particular no fa millors a les persones, sinó més espies, carcelleres o controladores. Tan bon punt es quedin sense parella, tot passant per un període més o menys llarg de desamor, en el que la seva civil.litat els portarà a posar els errors en l´altre, estaran en condicions de prou netedat mental –és una hipótesi- per iniciar una nova relació amb una mateixa classe de conceptes, per repetir -si fa o no fa- els mateixos errors. Com que això passa unes quantes vegades a la vida, en general menys de mitja dotzena, repartides en unes guantes decenes d´anys el cervell humà no se n´adonarà que fa una repetició de comportament. Es una altra concreció a l´escena de la vida privada de la llei de l´etern retorn. No sempre és així. No tothom segueix l´esquema. Hi ha qui després de passar per un període d´amor que acaba en fracàs ja no en vol saber res més de ningú i es refugia en el seu cau, en els fills si els té i no en vol saber res del gènere sexual en el que abans hi volia trobar el príncep o la princesa dels seus somnis. El desig de solitut és perfectament respectable i potser el més desitjable de tots. El budisme el procama, tot i que s´hi oposa a tota mena de desig, a l´ hora que es desfà de la necessitat de sexe. Si el preu de la sexualitatr compartida és la pérdua de la llibertat personal, probablement això farà estralls en l´aparell psíquic. També si el preu de l´amor a una persona és la renuncia a tota mena de desig en vers a una altra, la cultura s´ocupará d´idiotitzar i minimitzar a qui rendeix tribut a aquesta norma. Quan un desencadenant marca el dia en que comença una etapa de desamor segurament el que parli primer ho farà força cremat. Segurament per això predomina el silenci o les frases curtes, performances lapidaries, que no donen lloc a volguer-ne fer comentaris. Cada part es queda amb el seu balanç que no posarà en comú amb l´altra part. Si al futur li dona o li treu la raó poc importa pel que fa al restabliment de la relació. La pèrdua de l ´altre l´haurà deixa´t en el passat. Això no vol dir necessariament la pèrdua de tot contacte sinó la desvinculació en continuar amb el discurs d´abans encara que hi hagi encontres puntuals o concidencies permanents per compartir uns mateixos àmbits.
La cloenda amorosa no tindría res d´alarmant si fos quelcom fluïd que deixés pas a noves oportunitats amoroses i per tant no s´experimentès com pèrdua amb la consegüent cirisi desamorosa. Resulta un contrasentit que després d´anys de companyonia quedin interpretacions mentiroses, recances, distanciaments radicals i oblits deliberats dels millors records. El desamor és un subproducto malaltís d´una societat rupturista amb moltes altres coses plena de fractures. D´altra banda, tal com venen donades les coses, un amant en crisi ha de fet net de les deixalles deixades per l´anterior relació si vol sentir-se net de cor i de cap per abraçar noves persones i no carregar-les inconscientment amb el mal que li han deixat les anteriors.
