L´educació ideal.
L´educació pssible i l´educació ideal.
L´educació no es limita a l´àmbit pedagògic i als instruments funcionals en els espais aixecats expressament per educar. S´extèn a tots els recursos dels que disposa una població pel mimetisme d´uns valors i la reproducció d´un comportament. Atés que una societat donada conté actuacions complexes que poden ser mutuament contràries, la pedagogia s´ocupa d´aquelles activitats que siguin formatives de la manera més efectiva possible en contra de la deslegitimació d´aquelles altres que resultin perjudicials pel creixement humanístic dels seus membres. La pedagogia com art de difusió del coneixement proposa pautes per conseguir fites i resultats evaluables en el progrés de l´adquisició de tècniques i fonamentacions amb les que fer front a les demandes existencials. Educar no es limita a una sola pretensió sino a l´abordatge d´un panorama amb registres diversos d´adquisicions. Fabricio Caivano sostè que per educar és imprecindible un horitzó relacionant vàries situacions: la d´un mirall trencat en el nucli familiar en la fràgil geometria d´afectes i conflictes, la del professor desuatoritzat el prestigi clàssic del qual es veu esmerçat per altres fonts de saber amb les que li toca competir dia a dia. Conseqüentment, proposa un sistema educatiu modern, substentat en un ús creatiu i raonable de les noves tecnologies, no discriminatori i capaç de revitalitzar la rica tradició de l´escola pública, democràtica i laica.
Per educar no sols calen escoles sinó missatges dominants a tots els àmbits vivencials. La idea de l´aula al col.legi com espai principal del saber ha perdut pistonada. Els espais oberts, els carrers, els seus rètols, els seus signes i tot el conjunt d´icones visualitzades són factors educatius o pel contrari deseducatius ; són sempre factors influients. És fácil pensar que els residents d´epais asèptics tindran la tendencia a reproduir els esquemes espacials en els quals s´han acostumat a viure i els d´espais bruts i tensos seguirán la pauta a fer el contrari. Això mateix passa amb els valors i les pautes conductuals. Andrew Payne amb Tom Taylor descriuen un públic el predicat essencial del qual és la violencia. Aquesta s´ha convertit en el llast principal que atrafega els processos educatius i enlenteix l´adquisició de coneixement i la presa de consciència. El profesor esdevé unvoluntarista que se sent predicar conceptes sovint en terrenys erms.
El món escolar no és un món diferent del món general del que forma part. Els estudiants de Primària veuen combinades les fonts de dades que els hi proporciona l´escola amb altres fonts d´enunciats que els bombardejen continuament. De fet, en el matexi àmbit escolar es pot parlar de registres lingüístics diferents: el de les classes propiament dites i el de pati o el de moment d´esbarjo.
Sembla que l´educació és una proposta que s´ha de batre amb altres per col.locar la major quantitat de coneixement útil i d´hàbits en els caps dels alumnes, tot sabent que en tota societat el que acaba predominant és la ideologia dominant i que en el carrer el que pre val és la cultura popular. Per Stuart Hall la cultura popular s´ha convertit històricament en la forma dominant de la cultura mundial. Això explicaria que la gent passa una part considerable dels seus anys de formació a l´escola i a la universitat i després a l´acabar dona la sensació que només se´n du una petita part de tot el que ha passat per la seva mirada i escolta.
L´educació s´ha definit que és allò essencial que queda quan s´oblida tot el que s´aprés. No hi està d´acord en Wiesel que afirma que una educació sense record és inhumana. La memòria és indispensable per no reproduir errors passats i comportaments obsolets de generacions anteriors. Un subjecte és les dades de recurrència que li proporciona la seva memòria per fer-lo continuar sent el que és cosa que el fa reconeixer la seva identitat. Les objecions contra els exercicis de la memoria rutinària i les cantarelles per grabar informació de resultats al cervell ha tingut per contrapartida deixar el coneixement al intrumentari recursiu d´aprendre les maneres per aprendre.
L´educació des del punt de vista dels valors és un aprenentatge ètic i per tant la propaganda a favor d´unes pràctiques de relació humana en contra d´altres considerades com denigrants i negatives.Per damunt del saber bancari i els dominis teconólogics en com portar a terme avantprojectes el més esencial delsbaer és l´aprenentatge del viure i la manera de fer-ho èticament. Fernando Bárcena, parla del tema central:ética. .el aprendizaje ético de la existencia. La atención a la experiencia vivida.Una nova pedagogía deixaria sempre temps per lasocialització de la intimitat, per les rodes de reflexions i confidencies sobre el viure, en definitiva, per una alternativa a l´aprenentatge de l´esser.No es pot parlar d´una nova educació per molts plansde reformes que esfacinquan en els nostres carrers veiem en les hores puntes dels horaris escolars,els púbers i nens que fan de burros de càrrega de les seves motxilles perque no les poden confiar a deixar-les en els establiments d´enyament, o que els pares que els acompanyen fan embussos als carrers per n otenir la deferencia d´estacionar correctament als seuscotxes. El centre escolar comportadobelsmissatges: el que es diu a les aules i el que es veufer. Cada acte es també portador de missatges que poden contravenir els que es diuen intel.lectualement adreçats als caps i a l´atenció dels alumnes.
L´educació ideal es la de formar als marrecs en persones. El centre educatiu mai les podrà completar com a tals doncs és l´escola de l´experiencia la que li toca fer això, que és tant com dir que dependráde la voluntat de realització de cada individu si serà en e lfutur una persona o una no-persona.El que pot donar l´espai pedagogic és un criterium de classificacions, una metodología per ordenar les informacions. Erwin Schrödinger[1], diu que l´ordre sols és pot consruir sobre l´ordre i en quant al procès d´adquisció del saber, la manera lógica i eficaç d´adquirir un nou coneixement és basant-lo en un altre anterior. Fer funcionar aquest esquema és mes trascendental que no l´obligatorietat de la presencia escolar o dels hàbits d´obediència. Prioritzar la relació amb l´educació porta a dissenyar recursos complementaris o inclús alternatius i marginals al sistema tradicional de l´ensenyament. El moviment d´aprenentage sense escola o sense institució que la reguli si bé no es una alternativa potent és un dindicador de que hi ha un segment social no disposat a sacrificar les ments dels seus fills a mans de professionals de l´educació amb poques garanties. Sovint s´observa en els centres escolars la projecció en els nens i nenes de les neurosis dels adults que hi són al càrrec. No hi ha manera de fer fora del seu càrrec a professors que transmeten paranoies i obsessions d´acord als seus quadros psico-mentals diagonosticats. A un cirurgià amb les mans brutes o amb perillde conagiar no se´l deixa exercir, en canvi a un professor o professora que no segueixen una pauta racionalista i respectuosa, sí. Com és posible?
